Review del SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercedes

Sona: Helloween - Rise and Fall

Avui he anat a un distribuïdor Vodafone a canviar els meus mil i escaig punts pel SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercès que comentava a aquesta entrada.

Resulta que el SHARP 770SH "normal" és 10 euros més car que el McLaren Mercedes, així que entre els 10 euros i que ja em sembla bé dur publicitat de McLaren, m'he acabat decidint pel segon.

Al final m'he acabat duent el SHARP anterior i un NOKIA 6030 (la pluriocupació dóna per a acumular molts punts). Presento aquí el review del SHARP 770SH Vodafone-McLaren-Mercedes.

Primer: el packaging és una miqueta limitat, però adequat per a un telèfon mòbil. El packaging del Nokia està bastant més elaborat, però aquest review ho presentaré dintre d'uns dies.

Aspecte extern de la caixa.

Una vegada oberta, el contingut és el següent:
- Telèfon mòbil (òbviament)
- Carregador amb connector estrany (per favor, que algú comenci amb una iniciativa perquè unifiquin els connectors dels carregadors dels mòbils)
- Mans lliures stereo amb "espumillas"
- Targeta microSD amb adaptador a SD de 64MB
- Bateria 820 mAh
- CD amb drivers
- Manual d'instruccions en castellà (!)

Aquí està tot a sobre de la meva taula:


Un cop has posat el nom i l'hora, aquest és el fons de pantalla que apareix (es configurable, és clar)


Si es pitja la tecla central (la quadrada), s'accedeix al menú principal:


Els connectors del auriculars-mans lliures i el de corrent se situen a la part lateral del teclar. Les tapes, de goma tant dolenta com de costum, s'aixequen i roten fins a donar-li un aspecte peculiar al mòbil:

Vist des de davant:

A mi em recorden a les "banyes" aurodinàmiques que llueixen els McLaren des de fa anys:

Quan aconsegueixi connectar el telèfon a l'ordinador (greu problema: no ve amb cable USB per a connectar-lo, sort del Bluetooth), provaré què tal funciona la sincronització. A més, em servirà per a provar-ho i poder fer un informe millor, tot i que de moment fa bon efecte. És fàcilment usable i intuïtiu.

El kit de mans lliure-auriculars mereix un comentari molt positiu. Els auriculars són Sennheiser, que és un detall important. El concret, pertanyen al model MX500, tal i com demostren aquestes fotografies (Negre = kit mans lliures. Blanc = auriculars Sennheiser comprats fa temps a la fnac):



L'únic defecte que hi veig pel moment (a més de que no ve amb cable USB) és el cromat de la tapa. Es pot identificar el propietari sense trucar al CSI, de tantes emprentes digitals com es queden dibuixades.

En breu, més sobre el SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercedes. I demà, Nokia 6030.

Fins que arribi l'iPhone

Sona: Metallica - Whiskey in the Jar

És un fet important i conegut* que l'obsolescència es planifica. És a dir: els productes tecnològics tenen data de caducitat. Cada cert temps apareix en el mercat un nou producte o un nou model d'un producte existent (ja sigui de la mateixa empresa o de la competència) que converteix en obsolets (id est: vells, antiquats) els productes exitentes fins al moment. Això és el que ha passat amb el iPhone de Apple, del que ja vaig parlar a aquesta entrada, i que ha deixat antiquats a tots els telèfons mòbils amb mp3.

Fins que surti al mercat i pugui aconseguir-ne un, necessito un telèfon mòbil nou. Fa mesos que la bateria de la meva HP iPAQ h6340 ve disminuint la seva capacitat, fins al punt que ara només dura un dia i mig quan havia durat 11 dies. A més, els materials han resultat no ser tan bons ni tan duradors com semblaven.

La tecla de baixar volum s'ha trencat, així com la tapa de la presa d'auriculars. A més, la bateria ha patit un incident i apareix esquerdada.

A aquesta foto es pot veure la bateria trencada en un cantó.


Detall de la bateria trencada.

I en aquesta es pot veure com li falta un botó del lateral.

Així que, entre unes coses i altres, crec que em compraré un mòbil, faré servir la PDA només per al GPS i esperaré que arribi el meu esperat iPhone. He localitzat aquest SHARP 770SH ML en el catàleg de punts de Vodafone:



Les seves caraterísticas principals són:

- 3G amb Vodafone Live!
- TV en directe
- Correu POP
- Pantalla de 262.000 colors @ 240×320
- Càmera integrada de 1,3 megapixels
- Reproductor de MP3 i vídeo
- J2ME MIDP 2.0
- Bluetooth i USB
- 5 MB de memòria interna
- Ranura microSD
- Autonomia de 220 minuts en conversa i 340 hores en espera
- Pes de 110 grams
- Dimensions 101×49,9×17,1 mm.



Em surt per uns 70 euros, així que creo que ja tinc substitut per al meu Smartphone fins que pugui comprar el iPhone. A més, és McLaren - Mercedes - Vodafone XD

* Així comença la "guia de l'autoestopista galàctic". És una mena d'homenatge :)

Per fi iPhone!!!

Suena: Alien Sex Fiend - Gothic Erotica


Per fi a vist la llum l'Apple iPhone!



* Fins a 8GB de disc dur
* Mòbil GSM/GPRS/EDGE (SMS - MMS) quatribanda
* iPod Video !!!
* Càmera 2Megapixels
* WiFi (802.11b/g!!!!)
* Bluetooth
* Pantalla tàctil de 3.5'' (320 by 480 at 160 ppi) multitouch sense llapisos !!!
* La pantalla gira (vertical o apaisada) automàticament
* Mac OS X + Safari + Mail !!!



En vull un! Ja! M'he emocionat :_)

PS: En venda HP iPAQ h6340 molt bé de preu

Alguna cosa estàvem fent bé...

Sona: Terminal Choice - Castles in the Sky

...quan fa un any vam començar amb la primera edició del Postgrau de Desenvolupament d'Aplicacions Mòbils de la Fundació Politècnica de Catalunya. En aquell moment vam decidir basar bona part del temari en (Java 2 Micro Edition), fent una forta aposta per una tecnologia que poca gent coneixia, de la que gairebé no hi havia documentació i per a la que hi havia molt poc d'implementat.

Un any més tard, amb la segona edició ja començada i amb nous estudiants, es confirma que l'aposta que vam fer va ser encertada. Google ha optat per desenvolupar en J2ME el seu client de Gmail per a PDA
i telèfons mòbils, Google maps també té un client similar i ara, el programa de P2P més extés al món, eMule llença un Mobile eMule.

Mobile eMule no és un eMule per al mòbil, sinó una aplicació J2ME que permet controlar l'eMule d'un ordinador remot des del telèfon mòbil. Alguna cosa estàvem fent bé quan "els grans" opten per la mateixa tecnologia que vam escollir nosaltres.

De com Blackberry ha contaminat la Web 2.0

Sona: I-Nonime - Mitternacht

Blackberry (Web oficial, Wikipedia) és un fabricant de dispositius mòbils que ha implantat un estandard de fet en el mercat de les comunicacions mòbils. La capacitat dels seus dispositius d'enviar i rebre correu electrònic en temps real i en qualsevol localització, sense haver de dependre de la sincronització amb un ordinador els va situar en una posició del mercat que no han desaprofitat ni ells ni les telefòniques.

Els operadors de telefonia, veient un mina d'or en aquest tipus de dispositius, els posaven a la disposició dels seus clients, qui havien de contractar una "tarifa plana" que els permetia enviar i rebre quants missatges de correu electrònic volguessin, sempre a través del seu Blackberry (òbviament, no era un dispositiu "lliure", sinó que només es podia usar amb el SIM d'un determinat operador de telefonia) i fent servir l'aplicació que aquests dispositius duien incorporada.

D'aquesta manera, al correu electrònic mòbil en temps real se li va anomenar, directament, Blackberry, fos aquest el fabricant del dispositiu mòbil o no. Actualment, i atès que només la canadenca Research In Motion pot emprar el terme "Blackberry", altres fabricants han començat a oferir aplicacions similars en els seus dispositius sota el nom "real mail" o uns altres de similars.

Fins a aquí, aquesta entrada té poc que veure amb la Web 2.0 i molt amb la mobilitat. La relació entre uns i uns altres l'ha proporcionat les corporacions de la Web 2.0 i, especialment i com sempre, Google. Dos serveis dels proporcionats actualment per Google han estat dissenyats específicament per a explotar les posibilitats de comunicació per correu electrònic dels dispositius Blackberry.

El primer d'ells és Google Docs & SpreadSheets, que ofereix als seus usuaris la possibilitat d'iniciar un nou document de text mitjançant l'envio d'un email a una adreça de correu única (i suficientment complicada de recordar) per a cada usuari. El text del missatge o el contingut adjunt (en cas que aquest estigués en format .doc, .rtf, .odt o .sxw) es convertirà immediatament en un nou fitxer de Google Docs. En el cas de les fulles de càlcul, accepta formats .xls i .ods).

El segon és Blogger Mobile, amb un funcionament alguna cosa més complex que l'anterior, però que permet publicar entrades en un blog "mobile" mitjançant MMS o (i aquí torna a aparèixer Blackberry) correu electrònic enviat a go@blogger.com des del dispositiu mòbil. Tant en el cas del MMS com en el de l'i-mail, es poden enviar imatges adjuntes (preses, clar, amb la càmera del dispositiu mòbil en qüestió).

No sigues si el correu mòbil web és el futur de la integració de les comunicacions mòbils i la Web 2.0, però sembla ser que és el present. I és que els operadors de telefonia s'han limitat a proporcionar tarifa plana de correu electrònic mòbil, que és en el que es basa en funcionament dels serveis anteriors.

Si en un futur proper les operadores reals o les noves operadores virtuals (yoigo.com ha estat la primera d'elles a establir-se a Espanya) oferissin tarifa plana per a qualsevol tipus de dades, aquestes comunicacions podrien fer-se mitjançant altres tecnologies (AJAX, una midlet J2EM...) que milloressin la interacció i la usabilitat dels sistemes actuals. A més, permetrien implementar funcionalitats addicionals que no poden implementar-se mitjançant el limitadíssim correu electrònic mòbil, com la revisió, la re-edició i la col·laboració.

La tecnologia i els coneixements estan disponibles :). Només falta la bona voluntat de les grans empreses :(

Mobilitat i Web 2.0

Sona: Nine Inch Nails - The Hand That Feeds

L'entrada de Marc Alier en el seu blog sobre AJAX mobile torna a plantejar una reflexió personal que vaig fer fa uns mesos sobre l'aplicació d'AJAX a dispositius mòbils.

Després d'estudiar durant diverses setmanes les tecnologies que integren AJAX (JavaScript i XML) i les seves potencials aplicacions en dispositius mòbils vaig arribar a una sèrie de conclusions (pròpies, són la meva opinió, potser no compartida per altres/as) que intentaré condensar aquí.

En primer lloc, AJAX serveix per a unes coses molt extenses, però alhora molt determinades. El principal inconvenient és que és un llenguatge interpretat en el client (entenguem per client un telèfon mòbil, PDA o Smartphone), sempre que disposem d'un microbrowser que integri un parser XML com DOM. Actualment, només Opera Mobile (propietari), MiniMo (Mini-Mozilla, open source) i el nou navegador de Nokia (basat en Safari d'Apple, open source i del que es poden veure les seves característiques aquí)

Amb només 3 navegadors disponibles que suportin aquesta tecnologia, la seva capacitat d'extensió en petita. Siguem sincers, fins que Microsoft la incorpori a la seva Internet Explorer Mobile, la majoria dels usuaris no disposaran d'AJAX en els seus PocketPC/Smartphones i això limita la població que pugui gaudir dels seus serveis i avantatges. Per contra, existeixen altres tecnologies com XHTML, WAP o Java 2 Micro Edition, potencialment més extensibles donades la seva facilitat d'ús i el seu portabilidad (J2ME pot executar-se en qualsevol telèfon dels quals acceptin Java = "acceptin jocs"). AJAX mòbil queda, així, relegat a "permetre fer el que fèiem en el nostre ordinador convencional", és a dir: permetre visualitzar pàgines web amb contingut AJAX des d'un mòbil, smartphone o PDA. Un altre *greu* problema d'AJAX és la necessitat d'enviar una ingent quantitat de codi JavaScript dintre de la mateixa pàgina que conté la informació, així com l'overhead que genera el XML. Més informació transmesa és igual a més consum econòmic, ja que la tarificación de serveis mòbils es basa en KB pujats/baixats.

Però la mobilitat no consisteix a fer el mateix que fem des d'un ordinador convencional, ni fer-ho de la mateixa manera (l'opció de posar-se un portàtil sobre els genolls i connectar amb aquests productes d'ADSL mòbil és portabilidad, no mobilitat). Els conceptes han de ser diferents i la manera de treballar, també. Bona mostra d'això és l'accés a moodle mitjançant correu electrònic mòbil que ja usen a Japó o la possibilitat de publicar entrades en blogs pel mateix sistema que ofereix blogspot. Aquests mecanismes de connexió i interacció consumeixen menys amplada de banda (i menys diners, pel mateix argument d'abans) que AJAX i la navegació mòbil en Internet.

En definitiva, el problema se centra, una vegada més, en la correcta anàlisi del que volem fer, en la identificació dels requisits que tenim i en la implementación d'una solució que els satisfaci. Si volem navegar per internet i veure continguts AJAX? Llavors no en tindrem prou amb un telèfon mòbil, ni tan sols amb una PDA, sinó que necessitarem un ordinador portàtil amb cara i ulls (feu la prova. Instal·leu, si us cap, MiniMo en la vostra PDA i intenteu obrir una tiddlywiki. Trigarà aproximadament uns 3 minuts i us donarà 2 avisos que MiniMo està trigant massa a efectuar l'operació. Aquest és el resultat que vaig obtenir jo al fer la prova en la meva HP iPAQ h6340).

Si, per contra, el que volem és accedir a serveis de manera ràpida i còmoda, tenim millors solucions. L'alternativa d'accedir a ells mitjançant l'ús de correu electrònic mòbil pot ser la més eficient, però limita molt la nostra capacitat d'interacció amb els sistemes. XHTML pot oferir-nos un component extra d'usabilidad, però estem limitats (una altra vegada) per l'ús d'un navegador. J2ME millora les interfícies gràfiques d'usuari, és ràpid de desenvolupar i les aplicacions resultants són altament usables sigui com sigui el dispositiu en què s'instal·lin (vegeu Google gmail mobile, desenvolupat en J2ME).

Resumint: digue'm què vols fer i et diré quina és la tecnologia que necessites.