De com Blackberry ha contaminat la Web 2.0

Sona: I-Nonime - Mitternacht

Blackberry (Web oficial, Wikipedia) és un fabricant de dispositius mòbils que ha implantat un estandard de fet en el mercat de les comunicacions mòbils. La capacitat dels seus dispositius d'enviar i rebre correu electrònic en temps real i en qualsevol localització, sense haver de dependre de la sincronització amb un ordinador els va situar en una posició del mercat que no han desaprofitat ni ells ni les telefòniques.

Els operadors de telefonia, veient un mina d'or en aquest tipus de dispositius, els posaven a la disposició dels seus clients, qui havien de contractar una "tarifa plana" que els permetia enviar i rebre quants missatges de correu electrònic volguessin, sempre a través del seu Blackberry (òbviament, no era un dispositiu "lliure", sinó que només es podia usar amb el SIM d'un determinat operador de telefonia) i fent servir l'aplicació que aquests dispositius duien incorporada.

D'aquesta manera, al correu electrònic mòbil en temps real se li va anomenar, directament, Blackberry, fos aquest el fabricant del dispositiu mòbil o no. Actualment, i atès que només la canadenca Research In Motion pot emprar el terme "Blackberry", altres fabricants han començat a oferir aplicacions similars en els seus dispositius sota el nom "real mail" o uns altres de similars.

Fins a aquí, aquesta entrada té poc que veure amb la Web 2.0 i molt amb la mobilitat. La relació entre uns i uns altres l'ha proporcionat les corporacions de la Web 2.0 i, especialment i com sempre, Google. Dos serveis dels proporcionats actualment per Google han estat dissenyats específicament per a explotar les posibilitats de comunicació per correu electrònic dels dispositius Blackberry.

El primer d'ells és Google Docs & SpreadSheets, que ofereix als seus usuaris la possibilitat d'iniciar un nou document de text mitjançant l'envio d'un email a una adreça de correu única (i suficientment complicada de recordar) per a cada usuari. El text del missatge o el contingut adjunt (en cas que aquest estigués en format .doc, .rtf, .odt o .sxw) es convertirà immediatament en un nou fitxer de Google Docs. En el cas de les fulles de càlcul, accepta formats .xls i .ods).

El segon és Blogger Mobile, amb un funcionament alguna cosa més complex que l'anterior, però que permet publicar entrades en un blog "mobile" mitjançant MMS o (i aquí torna a aparèixer Blackberry) correu electrònic enviat a go@blogger.com des del dispositiu mòbil. Tant en el cas del MMS com en el de l'i-mail, es poden enviar imatges adjuntes (preses, clar, amb la càmera del dispositiu mòbil en qüestió).

No sigues si el correu mòbil web és el futur de la integració de les comunicacions mòbils i la Web 2.0, però sembla ser que és el present. I és que els operadors de telefonia s'han limitat a proporcionar tarifa plana de correu electrònic mòbil, que és en el que es basa en funcionament dels serveis anteriors.

Si en un futur proper les operadores reals o les noves operadores virtuals (yoigo.com ha estat la primera d'elles a establir-se a Espanya) oferissin tarifa plana per a qualsevol tipus de dades, aquestes comunicacions podrien fer-se mitjançant altres tecnologies (AJAX, una midlet J2EM...) que milloressin la interacció i la usabilitat dels sistemes actuals. A més, permetrien implementar funcionalitats addicionals que no poden implementar-se mitjançant el limitadíssim correu electrònic mòbil, com la revisió, la re-edició i la col·laboració.

La tecnologia i els coneixements estan disponibles :). Només falta la bona voluntat de les grans empreses :(