A més, avui és el dia de Sant Patrick i això està envaït per irlandeses pèl-roges amb una xapa en forma de trebol en la qual posa "Kiss me! I'm irish".
M'agrada Boston! :)
19/3/07
Where everybody knows your name
Sé que estic fent el guiri i que em començo a semblar a un japonès en la Sagrada Família, però aquesta tarda hem passat per davant del bar on es va rodar la sèrie Cheers i no m'he pogut contenir.
A més, avui és el dia de Sant Patrick i això està envaït per irlandeses pèl-roges amb una xapa en forma de trebol en la qual posa "Kiss me! I'm irish".
M'agrada Boston! :)
A més, avui és el dia de Sant Patrick i això està envaït per irlandeses pèl-roges amb una xapa en forma de trebol en la qual posa "Kiss me! I'm irish".
M'agrada Boston! :)
16/3/07
Salutacions des del MIT
Fa 3 dies que vam arribar aquí i per fi he pogut escriure alguna cosa en el blog, encara que només perquè s'ha retrasat una de les persones amb les que havíem de parlar.
De moment, i fins que em faci la foto de rigor davant la cúpula del MIT, aquí deixo aquesta, feta al costat del River Charles, a Boston.
La col·lecció completa de fotos estarà disponible en breu al meu espai de flicker
De moment, i fins que em faci la foto de rigor davant la cúpula del MIT, aquí deixo aquesta, feta al costat del River Charles, a Boston.
La col·lecció completa de fotos estarà disponible en breu al meu espai de flicker
20/2/07
De recursos públics, instituts i accés a Internet
Sona: Blutengel - No Eternity
En Ludo publicava aquesta entrada en la seva blog fa uns dies i no puc contenir-me el comentari discrepant.
L'entrada fa referència a la iniciativa del senador (republicà, com no) de l'estat d'Alaska, Ted Stevens. L'honorable vol prohibir l'accés a les pàgines d'Internet amb contingut interactiu, incloent la web 2.0 (wikipedia, myspace) des dels instituts i altres centres d'estudi.
Primera reflexió:
Cal anar amb compte, no sigui cosa que els estudiants s'assabentin que hi ha paises on es venen llibres de ciències naturals en els quals s'explica l'evolució i en els que a la portada no posa "evolution is only a theory and hasn't been proven". (Veure http://books.nap.edu/readingroom/books/evolution98/ para més detalls)
Segona reflexió:
Deixem moodle, sakai i altres plataformes d'i-learning de costat. Assumim que formen part de la Web 2.0 "bona" i mitjançant la qual tots/es hi aprenem alguna cosa. Per contra, centrem-nos en blogger, wordpress, MSN spaces, mySpace i qualsevol pàgina que funcioni amb phpBB, PostNuke o similars.
Què és exactament el que es pretén aprendre amb el seu ús? A mySpace publiquen la seva música molts grups per a donar-se a conèixer. A wordpress i blogger publiquem frikis com jo, als spaces d'MSN posen les seves fotos les nenes de 15 anys i moltes altres pàgines de les quals funcionen amb programari social tracten de temes que podríem considerar trivials.
Siguem seriosos: Quantes webs interactives, colaborativas o 2.0 ens aporten quelcom rellevant per al futur de la humanitat? Cal finançar amb fons públics l'accés a aquestes pàgines des d'un institut?
No és la primera iniciativa que prohibe l'accés a determinats continguts d'Internet. Moltes universitats (per no parlar d'empreses) tanquen alguns ports de sortida per a impedir l'accés a IRC o l'ús de programes de missatgeria instantània. Llavors, quin és la diferència entre això i limitar l'accés a alguns continguts web 2.0 d'Internet?
En conclusió: Si el que s'estigués fent és limitar l'accés a llocs d'Internet que no aporten coneixement útil, em semblaria fins i tot una bona idea. Els impostos no es paguen perquè un nen de 15 anys publiqui missatges sobre Bluntman i Chonic a un fòrum de cinema friki (veure "Jay and Silent Bob strike back"). El problema és, com sempre, qui decideix què és coneixement útil i què no ho és. L'etern problema: Sigueu, quis custodiet ipsos custodes?. No seré jo, és clar. El meu (escàs) coneixement està tot extret i publicat a internet :)
En Ludo publicava aquesta entrada en la seva blog fa uns dies i no puc contenir-me el comentari discrepant.
L'entrada fa referència a la iniciativa del senador (republicà, com no) de l'estat d'Alaska, Ted Stevens. L'honorable vol prohibir l'accés a les pàgines d'Internet amb contingut interactiu, incloent la web 2.0 (wikipedia, myspace) des dels instituts i altres centres d'estudi.
Primera reflexió:
Cal anar amb compte, no sigui cosa que els estudiants s'assabentin que hi ha paises on es venen llibres de ciències naturals en els quals s'explica l'evolució i en els que a la portada no posa "evolution is only a theory and hasn't been proven". (Veure http://books.nap.edu/readingroom/books/evolution98/ para més detalls)
Segona reflexió:
Deixem moodle, sakai i altres plataformes d'i-learning de costat. Assumim que formen part de la Web 2.0 "bona" i mitjançant la qual tots/es hi aprenem alguna cosa. Per contra, centrem-nos en blogger, wordpress, MSN spaces, mySpace i qualsevol pàgina que funcioni amb phpBB, PostNuke o similars.
Què és exactament el que es pretén aprendre amb el seu ús? A mySpace publiquen la seva música molts grups per a donar-se a conèixer. A wordpress i blogger publiquem frikis com jo, als spaces d'MSN posen les seves fotos les nenes de 15 anys i moltes altres pàgines de les quals funcionen amb programari social tracten de temes que podríem considerar trivials.
Siguem seriosos: Quantes webs interactives, colaborativas o 2.0 ens aporten quelcom rellevant per al futur de la humanitat? Cal finançar amb fons públics l'accés a aquestes pàgines des d'un institut?
No és la primera iniciativa que prohibe l'accés a determinats continguts d'Internet. Moltes universitats (per no parlar d'empreses) tanquen alguns ports de sortida per a impedir l'accés a IRC o l'ús de programes de missatgeria instantània. Llavors, quin és la diferència entre això i limitar l'accés a alguns continguts web 2.0 d'Internet?
En conclusió: Si el que s'estigués fent és limitar l'accés a llocs d'Internet que no aporten coneixement útil, em semblaria fins i tot una bona idea. Els impostos no es paguen perquè un nen de 15 anys publiqui missatges sobre Bluntman i Chonic a un fòrum de cinema friki (veure "Jay and Silent Bob strike back"). El problema és, com sempre, qui decideix què és coneixement útil i què no ho és. L'etern problema: Sigueu, quis custodiet ipsos custodes?. No seré jo, és clar. El meu (escàs) coneixement està tot extret i publicat a internet :)
14/2/07
Mola que et tradueixin...
... i que facin traduccions tan bones con la de Josep Ruano del meu comentari del llibre "La ética del hacker y el espíritu de la sociedad de la información" de Pekka Himanen.
La traducció es pot trobar aquí
La traducció es pot trobar aquí
Entrepans musicals
Sona: Tobias Sammet - Avantasia Part I - Reach Out For The Light
Divendres passat vaig entrar a esmorzar a un bar de Cornellà. Mentre em despertava (els qui em coneixeu ja sabeu que em desperto hora i mitjana després de llevar-me) vaig veure una carta d'entrepans a la que vaig fer una fotografia i que mereix ser comentada:
Què pensaria en John Petrucci, guitarrista de Dream Theater i Liquid Tension Experiment al veure's convertit en un entrepà de xistorra i salchichón? I els germans Van Trobin si es veiessin en forma de bocata de chorizo i morcilla a la planxa? A Ozzy Osborne li pega un "bocata" de xoriço, pernil i formatge ibèric?
Davant tal carta d'entrepans, només vaig poder dir-li a l'amo del bar "et falta un entrepà Satriani". La meva sorpresa va augmentar quan em va respondre que ja l'hi havien dit el dia anterior. Sembla que no només al meu em va impactar tal oferta d'entrepans.
Divendres passat vaig entrar a esmorzar a un bar de Cornellà. Mentre em despertava (els qui em coneixeu ja sabeu que em desperto hora i mitjana després de llevar-me) vaig veure una carta d'entrepans a la que vaig fer una fotografia i que mereix ser comentada:
Què pensaria en John Petrucci, guitarrista de Dream Theater i Liquid Tension Experiment al veure's convertit en un entrepà de xistorra i salchichón? I els germans Van Trobin si es veiessin en forma de bocata de chorizo i morcilla a la planxa? A Ozzy Osborne li pega un "bocata" de xoriço, pernil i formatge ibèric?
Davant tal carta d'entrepans, només vaig poder dir-li a l'amo del bar "et falta un entrepà Satriani". La meva sorpresa va augmentar quan em va respondre que ja l'hi havien dit el dia anterior. Sembla que no només al meu em va impactar tal oferta d'entrepans.
Corrent per la platja
Sona: Manowar - Hail and Kill
Últimament vaig molt cansat, els últims 6 mesos han estat durs i no he pogut descansar tot el que hagués necessitat. Quan m'agafen aquests "baixons", només hi ha dues possibilitats: la primera és ficar-me en el llit i no sortir en 2 dies (cosa que, per desgràcia, no puc fer); l'altra consisteix a realitzar algun tipus d'activitat que requereixi esforç físic però no mental.
Amb aquest panorama, el diumenge passat em vaig anar a córrer per la platja de Castelldefels un parell d'hores. D'aquesta incursió vaig obtenir aquesta foto. Està feta amb el meu nou N80 a 3 MPixels, però creo que s'aprecia suficientment bé com estava el mar aquell dia.
Amb paisatges èpics omo aquest agafen ganes de córrer.
Últimament vaig molt cansat, els últims 6 mesos han estat durs i no he pogut descansar tot el que hagués necessitat. Quan m'agafen aquests "baixons", només hi ha dues possibilitats: la primera és ficar-me en el llit i no sortir en 2 dies (cosa que, per desgràcia, no puc fer); l'altra consisteix a realitzar algun tipus d'activitat que requereixi esforç físic però no mental.
Amb aquest panorama, el diumenge passat em vaig anar a córrer per la platja de Castelldefels un parell d'hores. D'aquesta incursió vaig obtenir aquesta foto. Està feta amb el meu nou N80 a 3 MPixels, però creo que s'aprecia suficientment bé com estava el mar aquell dia.
Amb paisatges èpics omo aquest agafen ganes de córrer.
22/1/07
Review del SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercedes
Sona: Helloween - Rise and Fall
Avui he anat a un distribuïdor Vodafone a canviar els meus mil i escaig punts pel SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercès que comentava a aquesta entrada.
Resulta que el SHARP 770SH "normal" és 10 euros més car que el McLaren Mercedes, així que entre els 10 euros i que ja em sembla bé dur publicitat de McLaren, m'he acabat decidint pel segon.
Al final m'he acabat duent el SHARP anterior i un NOKIA 6030 (la pluriocupació dóna per a acumular molts punts). Presento aquí el review del SHARP 770SH Vodafone-McLaren-Mercedes.
Primer: el packaging és una miqueta limitat, però adequat per a un telèfon mòbil. El packaging del Nokia està bastant més elaborat, però aquest review ho presentaré dintre d'uns dies.
Aspecte extern de la caixa.
Una vegada oberta, el contingut és el següent:
- Telèfon mòbil (òbviament)
- Carregador amb connector estrany (per favor, que algú comenci amb una iniciativa perquè unifiquin els connectors dels carregadors dels mòbils)
- Mans lliures stereo amb "espumillas"
- Targeta microSD amb adaptador a SD de 64MB
- Bateria 820 mAh
- CD amb drivers
- Manual d'instruccions en castellà (!)
Aquí està tot a sobre de la meva taula:
Un cop has posat el nom i l'hora, aquest és el fons de pantalla que apareix (es configurable, és clar)
Si es pitja la tecla central (la quadrada), s'accedeix al menú principal:
Els connectors del auriculars-mans lliures i el de corrent se situen a la part lateral del teclar. Les tapes, de goma tant dolenta com de costum, s'aixequen i roten fins a donar-li un aspecte peculiar al mòbil:
Vist des de davant:
A mi em recorden a les "banyes" aurodinàmiques que llueixen els McLaren des de fa anys:
Quan aconsegueixi connectar el telèfon a l'ordinador (greu problema: no ve amb cable USB per a connectar-lo, sort del Bluetooth), provaré què tal funciona la sincronització. A més, em servirà per a provar-ho i poder fer un informe millor, tot i que de moment fa bon efecte. És fàcilment usable i intuïtiu.
El kit de mans lliure-auriculars mereix un comentari molt positiu. Els auriculars són Sennheiser, que és un detall important. El concret, pertanyen al model MX500, tal i com demostren aquestes fotografies (Negre = kit mans lliures. Blanc = auriculars Sennheiser comprats fa temps a la fnac):
L'únic defecte que hi veig pel moment (a més de que no ve amb cable USB) és el cromat de la tapa. Es pot identificar el propietari sense trucar al CSI, de tantes emprentes digitals com es queden dibuixades.
En breu, més sobre el SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercedes. I demà, Nokia 6030.
Avui he anat a un distribuïdor Vodafone a canviar els meus mil i escaig punts pel SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercès que comentava a aquesta entrada.
Resulta que el SHARP 770SH "normal" és 10 euros més car que el McLaren Mercedes, així que entre els 10 euros i que ja em sembla bé dur publicitat de McLaren, m'he acabat decidint pel segon.
Al final m'he acabat duent el SHARP anterior i un NOKIA 6030 (la pluriocupació dóna per a acumular molts punts). Presento aquí el review del SHARP 770SH Vodafone-McLaren-Mercedes.
Primer: el packaging és una miqueta limitat, però adequat per a un telèfon mòbil. El packaging del Nokia està bastant més elaborat, però aquest review ho presentaré dintre d'uns dies.
Aspecte extern de la caixa.Una vegada oberta, el contingut és el següent:
- Telèfon mòbil (òbviament)
- Carregador amb connector estrany (per favor, que algú comenci amb una iniciativa perquè unifiquin els connectors dels carregadors dels mòbils)
- Mans lliures stereo amb "espumillas"
- Targeta microSD amb adaptador a SD de 64MB
- Bateria 820 mAh
- CD amb drivers
- Manual d'instruccions en castellà (!)
Aquí està tot a sobre de la meva taula:
Un cop has posat el nom i l'hora, aquest és el fons de pantalla que apareix (es configurable, és clar)
Si es pitja la tecla central (la quadrada), s'accedeix al menú principal:
Els connectors del auriculars-mans lliures i el de corrent se situen a la part lateral del teclar. Les tapes, de goma tant dolenta com de costum, s'aixequen i roten fins a donar-li un aspecte peculiar al mòbil:
Vist des de davant:
A mi em recorden a les "banyes" aurodinàmiques que llueixen els McLaren des de fa anys:
Quan aconsegueixi connectar el telèfon a l'ordinador (greu problema: no ve amb cable USB per a connectar-lo, sort del Bluetooth), provaré què tal funciona la sincronització. A més, em servirà per a provar-ho i poder fer un informe millor, tot i que de moment fa bon efecte. És fàcilment usable i intuïtiu.
El kit de mans lliure-auriculars mereix un comentari molt positiu. Els auriculars són Sennheiser, que és un detall important. El concret, pertanyen al model MX500, tal i com demostren aquestes fotografies (Negre = kit mans lliures. Blanc = auriculars Sennheiser comprats fa temps a la fnac):
L'únic defecte que hi veig pel moment (a més de que no ve amb cable USB) és el cromat de la tapa. Es pot identificar el propietari sense trucar al CSI, de tantes emprentes digitals com es queden dibuixades.
En breu, més sobre el SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercedes. I demà, Nokia 6030.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
