Jo tenia un ídol...

Sona: Paradise Lost - Forever After

...i no era ni un futbolista, ni un actor ni res semblany. Ni tan sols era un cantant, ni un guitarrista. Era un bateria. Era Mike Portnoy, bateria de Dream Theater.

Ell i les seves bateries (exemple 1, exemple 2) em feien voler colpejar tambors, timbales i bombos. Però el mestre ha estat superat... Pel bateria de Sargon!

Què espectacular concert el del divendres a la nit. Gràcies per tan magnífic bolo, amics de Sargon. Sé que es va gravar en video, així que suposo que apareixerà pel youtube. Espero tenir el link del solo de bateria en breu.

Encara em queda un dubte. Sabem que Uri sap fer sweep-picking i tapping alhora, però d'on treu la veu de castratti?