Aquestes són les dos fotos que demostren que m'he passat a Boston una setmana, fetes a dos llocs clau.
22/3/07
La prova definitiva
Vaig aterrar ahir a les 19:30 del vespre després d'un vol en el que vàrem tenir de tot menys espai per a estirar les cames. De totes maneres, l'experiència ha estat molt engrescadora.
Aquestes són les dos fotos que demostren que m'he passat a Boston una setmana, fetes a dos llocs clau.
Aquestes són les dos fotos que demostren que m'he passat a Boston una setmana, fetes a dos llocs clau.
19/3/07
Fetichisme
Aquest matí he trobat una guia telefònica del MIT. El meu fetichisme m'ha fet buscar a la "C":
Llàstima que no hagi pogut anar a fer-me una foto a la porta del despatx del mestre Chomsky :_( Tenia un dubte sobre les seves formes normals ;)
Estic malalt.
Llàstima que no hagi pogut anar a fer-me una foto a la porta del despatx del mestre Chomsky :_( Tenia un dubte sobre les seves formes normals ;)
Estic malalt.
Where everybody knows your name
Sé que estic fent el guiri i que em començo a semblar a un japonès en la Sagrada Família, però aquesta tarda hem passat per davant del bar on es va rodar la sèrie Cheers i no m'he pogut contenir.
A més, avui és el dia de Sant Patrick i això està envaït per irlandeses pèl-roges amb una xapa en forma de trebol en la qual posa "Kiss me! I'm irish".
M'agrada Boston! :)
A més, avui és el dia de Sant Patrick i això està envaït per irlandeses pèl-roges amb una xapa en forma de trebol en la qual posa "Kiss me! I'm irish".
M'agrada Boston! :)
16/3/07
Salutacions des del MIT
Fa 3 dies que vam arribar aquí i per fi he pogut escriure alguna cosa en el blog, encara que només perquè s'ha retrasat una de les persones amb les que havíem de parlar.
De moment, i fins que em faci la foto de rigor davant la cúpula del MIT, aquí deixo aquesta, feta al costat del River Charles, a Boston.
La col·lecció completa de fotos estarà disponible en breu al meu espai de flicker
De moment, i fins que em faci la foto de rigor davant la cúpula del MIT, aquí deixo aquesta, feta al costat del River Charles, a Boston.
La col·lecció completa de fotos estarà disponible en breu al meu espai de flicker
20/2/07
De recursos públics, instituts i accés a Internet
Sona: Blutengel - No Eternity
En Ludo publicava aquesta entrada en la seva blog fa uns dies i no puc contenir-me el comentari discrepant.
L'entrada fa referència a la iniciativa del senador (republicà, com no) de l'estat d'Alaska, Ted Stevens. L'honorable vol prohibir l'accés a les pàgines d'Internet amb contingut interactiu, incloent la web 2.0 (wikipedia, myspace) des dels instituts i altres centres d'estudi.
Primera reflexió:
Cal anar amb compte, no sigui cosa que els estudiants s'assabentin que hi ha paises on es venen llibres de ciències naturals en els quals s'explica l'evolució i en els que a la portada no posa "evolution is only a theory and hasn't been proven". (Veure http://books.nap.edu/readingroom/books/evolution98/ para més detalls)
Segona reflexió:
Deixem moodle, sakai i altres plataformes d'i-learning de costat. Assumim que formen part de la Web 2.0 "bona" i mitjançant la qual tots/es hi aprenem alguna cosa. Per contra, centrem-nos en blogger, wordpress, MSN spaces, mySpace i qualsevol pàgina que funcioni amb phpBB, PostNuke o similars.
Què és exactament el que es pretén aprendre amb el seu ús? A mySpace publiquen la seva música molts grups per a donar-se a conèixer. A wordpress i blogger publiquem frikis com jo, als spaces d'MSN posen les seves fotos les nenes de 15 anys i moltes altres pàgines de les quals funcionen amb programari social tracten de temes que podríem considerar trivials.
Siguem seriosos: Quantes webs interactives, colaborativas o 2.0 ens aporten quelcom rellevant per al futur de la humanitat? Cal finançar amb fons públics l'accés a aquestes pàgines des d'un institut?
No és la primera iniciativa que prohibe l'accés a determinats continguts d'Internet. Moltes universitats (per no parlar d'empreses) tanquen alguns ports de sortida per a impedir l'accés a IRC o l'ús de programes de missatgeria instantània. Llavors, quin és la diferència entre això i limitar l'accés a alguns continguts web 2.0 d'Internet?
En conclusió: Si el que s'estigués fent és limitar l'accés a llocs d'Internet que no aporten coneixement útil, em semblaria fins i tot una bona idea. Els impostos no es paguen perquè un nen de 15 anys publiqui missatges sobre Bluntman i Chonic a un fòrum de cinema friki (veure "Jay and Silent Bob strike back"). El problema és, com sempre, qui decideix què és coneixement útil i què no ho és. L'etern problema: Sigueu, quis custodiet ipsos custodes?. No seré jo, és clar. El meu (escàs) coneixement està tot extret i publicat a internet :)
En Ludo publicava aquesta entrada en la seva blog fa uns dies i no puc contenir-me el comentari discrepant.
L'entrada fa referència a la iniciativa del senador (republicà, com no) de l'estat d'Alaska, Ted Stevens. L'honorable vol prohibir l'accés a les pàgines d'Internet amb contingut interactiu, incloent la web 2.0 (wikipedia, myspace) des dels instituts i altres centres d'estudi.
Primera reflexió:
Cal anar amb compte, no sigui cosa que els estudiants s'assabentin que hi ha paises on es venen llibres de ciències naturals en els quals s'explica l'evolució i en els que a la portada no posa "evolution is only a theory and hasn't been proven". (Veure http://books.nap.edu/readingroom/books/evolution98/ para més detalls)
Segona reflexió:
Deixem moodle, sakai i altres plataformes d'i-learning de costat. Assumim que formen part de la Web 2.0 "bona" i mitjançant la qual tots/es hi aprenem alguna cosa. Per contra, centrem-nos en blogger, wordpress, MSN spaces, mySpace i qualsevol pàgina que funcioni amb phpBB, PostNuke o similars.
Què és exactament el que es pretén aprendre amb el seu ús? A mySpace publiquen la seva música molts grups per a donar-se a conèixer. A wordpress i blogger publiquem frikis com jo, als spaces d'MSN posen les seves fotos les nenes de 15 anys i moltes altres pàgines de les quals funcionen amb programari social tracten de temes que podríem considerar trivials.
Siguem seriosos: Quantes webs interactives, colaborativas o 2.0 ens aporten quelcom rellevant per al futur de la humanitat? Cal finançar amb fons públics l'accés a aquestes pàgines des d'un institut?
No és la primera iniciativa que prohibe l'accés a determinats continguts d'Internet. Moltes universitats (per no parlar d'empreses) tanquen alguns ports de sortida per a impedir l'accés a IRC o l'ús de programes de missatgeria instantània. Llavors, quin és la diferència entre això i limitar l'accés a alguns continguts web 2.0 d'Internet?
En conclusió: Si el que s'estigués fent és limitar l'accés a llocs d'Internet que no aporten coneixement útil, em semblaria fins i tot una bona idea. Els impostos no es paguen perquè un nen de 15 anys publiqui missatges sobre Bluntman i Chonic a un fòrum de cinema friki (veure "Jay and Silent Bob strike back"). El problema és, com sempre, qui decideix què és coneixement útil i què no ho és. L'etern problema: Sigueu, quis custodiet ipsos custodes?. No seré jo, és clar. El meu (escàs) coneixement està tot extret i publicat a internet :)
14/2/07
Mola que et tradueixin...
... i que facin traduccions tan bones con la de Josep Ruano del meu comentari del llibre "La ética del hacker y el espíritu de la sociedad de la información" de Pekka Himanen.
La traducció es pot trobar aquí
La traducció es pot trobar aquí
Entrepans musicals
Sona: Tobias Sammet - Avantasia Part I - Reach Out For The Light
Divendres passat vaig entrar a esmorzar a un bar de Cornellà. Mentre em despertava (els qui em coneixeu ja sabeu que em desperto hora i mitjana després de llevar-me) vaig veure una carta d'entrepans a la que vaig fer una fotografia i que mereix ser comentada:
Què pensaria en John Petrucci, guitarrista de Dream Theater i Liquid Tension Experiment al veure's convertit en un entrepà de xistorra i salchichón? I els germans Van Trobin si es veiessin en forma de bocata de chorizo i morcilla a la planxa? A Ozzy Osborne li pega un "bocata" de xoriço, pernil i formatge ibèric?
Davant tal carta d'entrepans, només vaig poder dir-li a l'amo del bar "et falta un entrepà Satriani". La meva sorpresa va augmentar quan em va respondre que ja l'hi havien dit el dia anterior. Sembla que no només al meu em va impactar tal oferta d'entrepans.
Divendres passat vaig entrar a esmorzar a un bar de Cornellà. Mentre em despertava (els qui em coneixeu ja sabeu que em desperto hora i mitjana després de llevar-me) vaig veure una carta d'entrepans a la que vaig fer una fotografia i que mereix ser comentada:
Què pensaria en John Petrucci, guitarrista de Dream Theater i Liquid Tension Experiment al veure's convertit en un entrepà de xistorra i salchichón? I els germans Van Trobin si es veiessin en forma de bocata de chorizo i morcilla a la planxa? A Ozzy Osborne li pega un "bocata" de xoriço, pernil i formatge ibèric?
Davant tal carta d'entrepans, només vaig poder dir-li a l'amo del bar "et falta un entrepà Satriani". La meva sorpresa va augmentar quan em va respondre que ja l'hi havien dit el dia anterior. Sembla que no només al meu em va impactar tal oferta d'entrepans.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
