11/4/07

Información Operativa, Intel·ligència Militar, Empresa i Web-Mining

Aquesta setmana santa he tingut temps per a dissenyar software i decidir que no m'agraden ni del IBM-Rational Rose ni el MS Visio, i també per a perdre el temps reflexionant, fosin aquestes reflexions productives o no.

tot va començar amb el regal d'una peça de col·l3ccionista: una boina blava del cos militar de sanitat alemany (Sanitätsgruppen). Tot i que sé que és de sanitat, no portava la insignia corresponent, així que em vaig dedicar a buscar-la per veure com era. Em vaig trovar amb aquesta pàgina web, dedicada a Star Trek, al Need For Speed i a l'exèrcit alemany (quina combinación més rara).

D'entre totes les insignies, es va cridar especialment l'atenció aquesta:
que estava identificada com: Fernmeldetruppe - Operative Information (Comunicació - Informació Operativa). Una estona més tard, intentava traduir de la wikipedia alemana el contingut de la pàgina referent a Operative Information. Intento definir-la:

La Informació Operativa, Guerra Psicològica o Defensa Psicològica tracta sobre els mètodes i missatges emprats per l'enemic per a influir en el comportament de la població civil i de la influècia pròpia sobre l'enemic, així com les mesures d'aquesta influència.

El seu objectiu és facilitar les operacions de les forces armades pròpies. Per a això es fan servir aspectes de les ciències de la comunicació, la publicitat i les relacions públiques, així com tot tipus de mitjans de comunicació i discusió (difussió de missatges parlats mitjançant altaveus, ràdio, TV, pamflets, cartells, diaris, eMails, SMS, fòrums d'internet...)

Aquest tipus de maniobres, executades a prop de la posició de l'enemic, pretenen minvar la seva moral o bé facilitar els atacs propis per la desinformació les tropes enemigues.


Després de llegir això, ve al cap la figura de Joseph Goebbels, ministre de propaganda del govern de Hitler, gran publicista i que va passar a la història per ser l'autor de frases tan famoses com:
Una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat
i per inventar les desfilades nocturnes amb torxes enceses al ritme del (sempre malinterpretat) Wagner. És potser el cas de Wagner un dels que més s'han d'estudiar, donat que va creat una nova mitologia germànica en base a la difussió i repetició de les seves obres més conegudes (Tannhäuser, Der Ring des Nibelungen...) a l'Alemanya de l'època.

Goebbels portava a l'extrem el principi de repetició que fan servir les companyies de publicitat amb el mateix objectiu que ell: influir en el comportament (comprar un producte, votar a un partit...) de la població. Així, la vella cançó irlandesa Johnny I hardly knew ye es converteix en banda sonora d'una desfilada d'animals de pelutx cap a un monovolum nacional:

Les aplicacions de la intel·ligència i de l'estratègia militars són múltiples en l'àmbit empresarial. Fa poc menys d'un any que es va publicar el llibre "The 33 strategies of war", que acava de ser traduït al castellà, que ja està sobre el meu escriptori i que ve a ser l'enèsima revisió de l'edició comentada per a directius de "L'art de la guerra" de Sun Tzu.

Donat que la gestió i l'administració es basen en l'existència dels següents tres plans:
- Pla estratègic,
- Pla anual i
- Pla de màrketing,

no té sentit entendre les organitzacions sense la perspectiva de la comunicació. De fer, els autors afirmen que una organització pot sobreviure sense pla estratègic, simplement orientant el seu pla de màrketing al llarg termini. Les grans companyies ho tenen clar ((web denúncia): l'estudi i el control del comportament són la seva font d'ingressos.

Els creatius poden ajudar a assolir aquests objectius, però sense els coneixements necessaris sobre el comportament, la web i els nous models de comunicació, només crearan un bonic dibuix. És necesari conèixer com els potencials clients reben la informació en els nous mitjans i com la processen per a explotar nous canals de comunicació. També en l'àmbit de l'ensenyament: si sabem com s'aprèn on-line, podrem optimitzar els contiguts per al seu consum (aprenentatge).

M'estic plantejant molt seriosament canviar de professió :)

10/4/07

Del talent, el coaching i el lideratge

Ahir, mentre em preparava per al retorn a la vida laboral després de les vacances de setmana santa, vaig llegir la següent notícia publicada en l'edició digital del País:

"Titulados cada vez más exigentes. Los jóvenes cualificados muestran gran disposición a cambiar de empresa hasta lograr colmar sus expectativas"

Doncs quina obviedad, em vaig dir. Vaig continuar amb la lectura de la notícia per si deia alguna cosa no trivial (com fidel seguidor del Curso de Ética Periodística del dissortat programa Caiga Quien Caigua sé prou bé que alguns periodistes deixen que un mico els redacti els titulars) i em va sorprendre la següent afirmació:

lo que se infiere de ese 56% de insatisfechos es la "crisis de liderazgo" que se vive en las empresas españolas, caracterizadas por la incapacidad de los jefes para motivar a los empleados con demostrado talento. "Lo que más desmotiva y provoca abandonos", argumenta, "es la falta de transparencia y de equidad en el trato por parte de los jefes, no los salarios"


És a dir, que els nostres caps no estan capacitats per a motivar i liderar als seus grups de treball (d'entre els resultats de l'enquesta s'extreu que 4 de cada 5 caps està considerat com "inepte" pels seus subordinats).

Fa anys que treballo en diversos aspectes de la formació per a empreses i directius, especialment concentrat en el coaching, en el teambuilding i en la (pobreta, el que han fet amb tu) intel·ligència emocional. Els següents són una sèrie de comentaris de per riure per a aquells "caps" que se sentin identificats amb la notícia.

UN
Un grup té un líder. Si no és vostè, el cap, tranquil. Ràpidament apareixerà un jove amb (una mica de) talent que es convertirà en el líder del seu grup. Igual és vostè molt bon gestor, però no té ni idea de com liderar un grup. No importa. Ha d'assumir el seu nivell d'incompetència (això no és dolent, significa saber què és el que sap fer i què és el que no sap fer) i delegar la coordinació del seu equip en una altra persona que sí sàpiga fer-ho. Vostè pot dedicar-se a fixar objectius estratègics.

DOS
Un dels factors crítics que comporten l'èxit o no d'un grup de treball és la capacitat de delegació del seu líder. Si vostè no sap delegar, aprengui ràpid o la seva empresa/organització s'anirà a piqui. És dificil, ho sé, però també sé que és absurd que vostè ho intenti fer tot, si no per què té emprats? Els militars ho criden "cadena de comandament" i "exercir el comandament". Posi's vostè els galons més alts i faci funcionar la cadena.

Sé que el seu cap no va delegar en vostè mai i que si ell era cap és que la cosa li va anar bé sense delegar, però... s'ha plantejat alguna vegada per què Espanya està a la cua en productivitat? Potser sigui per això, sap?

TRES
La gent té idees. Això no és dolent, no les amagui ni s'espanti si algú li diu que ha tingut una. Confie en el meu, és millor escoltar-les, igual són bones. I si ha de veure amb canviar la forma de fer alguna cosa dintre de la seva empresa, presti'ls encara més atenció. Si no escolta als seus empleats, haurà d'escoltar als seus consultors quan li parlin de "reenginyeria de processos" o de "redisseny de processos" (i els consultors cobren més que els empleats, així que és millor no cridar-los molt).

Com va dir Eric Schmidt, President del comitè executiu i director executiu de Google, "les persones no treballen per diners, treballen per impacte" (veure comentari al blog de Ludo), així que faci'ls cas, posi en pràctica les seves idees per poc que siguin raonables i faci que tot el món sàpiga de qui és la idea. Atribuir-se les paleses d'un altre és molt lleig, no? Doncs el mateix passa amb les idees. A més, si són bones i funcionen, igual contribueix al fet que Espanya surti de la cua de la UE en investigació, desenvolupament i innovació.

QUATRE
Formació. Inverteixi en formació. Millorarà la seva productivitat i serà més competitiu. Inverteixi també a millorar les condicions de treball dels seus empleats. Així no se li aniran quan els hagi format!

Els joves canvien (canviem) d'empresa per a millorar les nostres condicions de treball, el que no implica necessàriament millorar el nostre salari (compte, depèn de l'empresa perquè és de pirates pagar 17.500 euros bruts a l'any a un enginyer superior en informàtica, com fan en alguna consultora el nom de la qual comença per COR- i pertany a un grup el nom del qual comença per ACC-). Millorar les condicions laborals significa no sortir a les 8, sinó a les 6. O permetre llegir el correu electrònic personal o tenir el messenger obert en hores d'oficina. O no haver de fer les coses per a ahir (recordi: haver de fer les coses per a ahir és un error de planificació).

CINC
Busqui el talent i l'estil. No deixi que els empleats amb talent ho malgastin en tasques rutinàries i, sobretodo, no sobrecarregui les agendes dels seus empleats. La saturació o sobrecàrrega de tasques (task saturation/task overload) és mortal de necessitat. La gent de Afterburner, Inc. ho expliquen a la perfecció. Un empleat amb talent sobrecarregat de treball s'anirà ràpidament a on l'estimin més. Conservi'l.

I fins a aquí 5 consells per a directius sobre com gestionar els seus equips. Només un consell addicional: busqui el talent on el pugui haver, no perdi el temps en segons quins llocs. Pensi que s'han hagut d'ajuntar una empresa de treball temporal i una universitat privada per a publicar aquestes obvietats en un estudi, ja sap per on no començar.

22/3/07

La prova definitiva

Vaig aterrar ahir a les 19:30 del vespre després d'un vol en el que vàrem tenir de tot menys espai per a estirar les cames. De totes maneres, l'experiència ha estat molt engrescadora.

Aquestes són les dos fotos que demostren que m'he passat a Boston una setmana, fetes a dos llocs clau.



19/3/07

Fetichisme

Aquest matí he trobat una guia telefònica del MIT. El meu fetichisme m'ha fet buscar a la "C":



Llàstima que no hagi pogut anar a fer-me una foto a la porta del despatx del mestre Chomsky :_( Tenia un dubte sobre les seves formes normals ;)

Estic malalt.

Where everybody knows your name

Sé que estic fent el guiri i que em començo a semblar a un japonès en la Sagrada Família, però aquesta tarda hem passat per davant del bar on es va rodar la sèrie Cheers i no m'he pogut contenir.



A més, avui és el dia de Sant Patrick i això està envaït per irlandeses pèl-roges amb una xapa en forma de trebol en la qual posa "Kiss me! I'm irish".

M'agrada Boston! :)

16/3/07

Salutacions des del MIT

Fa 3 dies que vam arribar aquí i per fi he pogut escriure alguna cosa en el blog, encara que només perquè s'ha retrasat una de les persones amb les que havíem de parlar.

De moment, i fins que em faci la foto de rigor davant la cúpula del MIT, aquí deixo aquesta, feta al costat del River Charles, a Boston.



La col·lecció completa de fotos estarà disponible en breu al meu espai de flicker

20/2/07

De recursos públics, instituts i accés a Internet

Sona: Blutengel - No Eternity

En Ludo publicava aquesta entrada en la seva blog fa uns dies i no puc contenir-me el comentari discrepant.

L'entrada fa referència a la iniciativa del senador (republicà, com no) de l'estat d'Alaska, Ted Stevens. L'honorable vol prohibir l'accés a les pàgines d'Internet amb contingut interactiu, incloent la web 2.0 (wikipedia, myspace) des dels instituts i altres centres d'estudi.

Primera reflexió:

Cal anar amb compte, no sigui cosa que els estudiants s'assabentin que hi ha paises on es venen llibres de ciències naturals en els quals s'explica l'evolució i en els que a la portada no posa "evolution is only a theory and hasn't been proven". (Veure http://books.nap.edu/readingroom/books/evolution98/ para més detalls)

Segona reflexió:
Deixem moodle, sakai i altres plataformes d'i-learning de costat. Assumim que formen part de la Web 2.0 "bona" i mitjançant la qual tots/es hi aprenem alguna cosa. Per contra, centrem-nos en blogger, wordpress, MSN spaces, mySpace i qualsevol pàgina que funcioni amb phpBB, PostNuke o similars.

Què és exactament el que es pretén aprendre amb el seu ús? A mySpace publiquen la seva música molts grups per a donar-se a conèixer. A wordpress i blogger publiquem frikis com jo, als spaces d'MSN posen les seves fotos les nenes de 15 anys i moltes altres pàgines de les quals funcionen amb programari social tracten de temes que podríem considerar trivials.

Siguem seriosos: Quantes webs interactives, colaborativas o 2.0 ens aporten quelcom rellevant per al futur de la humanitat? Cal finançar amb fons públics l'accés a aquestes pàgines des d'un institut?

No és la primera iniciativa que prohibe l'accés a determinats continguts d'Internet. Moltes universitats (per no parlar d'empreses) tanquen alguns ports de sortida per a impedir l'accés a IRC o l'ús de programes de missatgeria instantània. Llavors, quin és la diferència entre això i limitar l'accés a alguns continguts web 2.0 d'Internet?

En conclusió: Si el que s'estigués fent és limitar l'accés a llocs d'Internet que no aporten coneixement útil, em semblaria fins i tot una bona idea. Els impostos no es paguen perquè un nen de 15 anys publiqui missatges sobre Bluntman i Chonic a un fòrum de cinema friki (veure "Jay and Silent Bob strike back"). El problema és, com sempre, qui decideix què és coneixement útil i què no ho és. L'etern problema: Sigueu, quis custodiet ipsos custodes?. No seré jo, és clar. El meu (escàs) coneixement està tot extret i publicat a internet :)

14/2/07

Mola que et tradueixin...

... i que facin traduccions tan bones con la de Josep Ruano del meu comentari del llibre "La ética del hacker y el espíritu de la sociedad de la información" de Pekka Himanen.

La traducció es pot trobar aquí

Entrepans musicals

Sona: Tobias Sammet - Avantasia Part I - Reach Out For The Light

Divendres passat vaig entrar a esmorzar a un bar de Cornellà. Mentre em despertava (els qui em coneixeu ja sabeu que em desperto hora i mitjana després de llevar-me) vaig veure una carta d'entrepans a la que vaig fer una fotografia i que mereix ser comentada:



Què pensaria en John Petrucci, guitarrista de Dream Theater i Liquid Tension Experiment al veure's convertit en un entrepà de xistorra i salchichón? I els germans Van Trobin si es veiessin en forma de bocata de chorizo i morcilla a la planxa? A Ozzy Osborne li pega un "bocata" de xoriço, pernil i formatge ibèric?

Davant tal carta d'entrepans, només vaig poder dir-li a l'amo del bar "et falta un entrepà Satriani". La meva sorpresa va augmentar quan em va respondre que ja l'hi havien dit el dia anterior. Sembla que no només al meu em va impactar tal oferta d'entrepans.

Corrent per la platja

Sona: Manowar - Hail and Kill

Últimament vaig molt cansat, els últims 6 mesos han estat durs i no he pogut descansar tot el que hagués necessitat. Quan m'agafen aquests "baixons", només hi ha dues possibilitats: la primera és ficar-me en el llit i no sortir en 2 dies (cosa que, per desgràcia, no puc fer); l'altra consisteix a realitzar algun tipus d'activitat que requereixi esforç físic però no mental.

Amb aquest panorama, el diumenge passat em vaig anar a córrer per la platja de Castelldefels un parell d'hores. D'aquesta incursió vaig obtenir aquesta foto. Està feta amb el meu nou N80 a 3 MPixels, però creo que s'aprecia suficientment bé com estava el mar aquell dia.



Amb paisatges èpics omo aquest agafen ganes de córrer.

22/1/07

Review del SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercedes

Sona: Helloween - Rise and Fall

Avui he anat a un distribuïdor Vodafone a canviar els meus mil i escaig punts pel SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercès que comentava a aquesta entrada.

Resulta que el SHARP 770SH "normal" és 10 euros més car que el McLaren Mercedes, així que entre els 10 euros i que ja em sembla bé dur publicitat de McLaren, m'he acabat decidint pel segon.

Al final m'he acabat duent el SHARP anterior i un NOKIA 6030 (la pluriocupació dóna per a acumular molts punts). Presento aquí el review del SHARP 770SH Vodafone-McLaren-Mercedes.

Primer: el packaging és una miqueta limitat, però adequat per a un telèfon mòbil. El packaging del Nokia està bastant més elaborat, però aquest review ho presentaré dintre d'uns dies.

Aspecte extern de la caixa.

Una vegada oberta, el contingut és el següent:
- Telèfon mòbil (òbviament)
- Carregador amb connector estrany (per favor, que algú comenci amb una iniciativa perquè unifiquin els connectors dels carregadors dels mòbils)
- Mans lliures stereo amb "espumillas"
- Targeta microSD amb adaptador a SD de 64MB
- Bateria 820 mAh
- CD amb drivers
- Manual d'instruccions en castellà (!)

Aquí està tot a sobre de la meva taula:


Un cop has posat el nom i l'hora, aquest és el fons de pantalla que apareix (es configurable, és clar)


Si es pitja la tecla central (la quadrada), s'accedeix al menú principal:


Els connectors del auriculars-mans lliures i el de corrent se situen a la part lateral del teclar. Les tapes, de goma tant dolenta com de costum, s'aixequen i roten fins a donar-li un aspecte peculiar al mòbil:

Vist des de davant:

A mi em recorden a les "banyes" aurodinàmiques que llueixen els McLaren des de fa anys:

Quan aconsegueixi connectar el telèfon a l'ordinador (greu problema: no ve amb cable USB per a connectar-lo, sort del Bluetooth), provaré què tal funciona la sincronització. A més, em servirà per a provar-ho i poder fer un informe millor, tot i que de moment fa bon efecte. És fàcilment usable i intuïtiu.

El kit de mans lliure-auriculars mereix un comentari molt positiu. Els auriculars són Sennheiser, que és un detall important. El concret, pertanyen al model MX500, tal i com demostren aquestes fotografies (Negre = kit mans lliures. Blanc = auriculars Sennheiser comprats fa temps a la fnac):



L'únic defecte que hi veig pel moment (a més de que no ve amb cable USB) és el cromat de la tapa. Es pot identificar el propietari sense trucar al CSI, de tantes emprentes digitals com es queden dibuixades.

En breu, més sobre el SHARP 770SH Vodafone McLaren Mercedes. I demà, Nokia 6030.

21/1/07

Crónica d'un dissabte extrany

Sona: Blood - Gotika

Tot va començar rebent una trucada de Eklypse perquè anés a la signatura de discos de la banda d'Industrial-Gothic-Metal Blood "els Rammstein espanyols" (website 1, website 2, myspace). La mateixa Eklypse m'havia portat el seu nou EP G.E.N. del concert a València, així que vaig anar a conèixer-los en persona i que em signessin el disc en plan grupi.

Després, a la nit, ens vam anar de copes amb ells i amb el fotògraf i músic Robert Martex (website, myspace). Aquestes són les fotos d'alguns dels millors moments.


La cara de Javi després de prendre's el chupito de Absenta al que li va convidar el gran Iori.

Mado, bateria i samplers de Blood, amb Robert Martex al costat.

Jose fent en "neng". "Si algún día a un dictador le da por saludar así, me ha jodido. Yo siempre hago esto"

Jose, Eugenia i un servidor.

Després d'això, vam voler anar A Nocturna, però el maleït GPS em va enviar cap a un desviament tallat de la ronda litoral i, quan vam aconseguir reorientar-nos, es va cap a casa.

Fins que arribi l'iPhone

Sona: Metallica - Whiskey in the Jar

És un fet important i conegut* que l'obsolescència es planifica. És a dir: els productes tecnològics tenen data de caducitat. Cada cert temps apareix en el mercat un nou producte o un nou model d'un producte existent (ja sigui de la mateixa empresa o de la competència) que converteix en obsolets (id est: vells, antiquats) els productes exitentes fins al moment. Això és el que ha passat amb el iPhone de Apple, del que ja vaig parlar a aquesta entrada, i que ha deixat antiquats a tots els telèfons mòbils amb mp3.

Fins que surti al mercat i pugui aconseguir-ne un, necessito un telèfon mòbil nou. Fa mesos que la bateria de la meva HP iPAQ h6340 ve disminuint la seva capacitat, fins al punt que ara només dura un dia i mig quan havia durat 11 dies. A més, els materials han resultat no ser tan bons ni tan duradors com semblaven.

La tecla de baixar volum s'ha trencat, així com la tapa de la presa d'auriculars. A més, la bateria ha patit un incident i apareix esquerdada.

A aquesta foto es pot veure la bateria trencada en un cantó.


Detall de la bateria trencada.

I en aquesta es pot veure com li falta un botó del lateral.

Així que, entre unes coses i altres, crec que em compraré un mòbil, faré servir la PDA només per al GPS i esperaré que arribi el meu esperat iPhone. He localitzat aquest SHARP 770SH ML en el catàleg de punts de Vodafone:



Les seves caraterísticas principals són:

- 3G amb Vodafone Live!
- TV en directe
- Correu POP
- Pantalla de 262.000 colors @ 240×320
- Càmera integrada de 1,3 megapixels
- Reproductor de MP3 i vídeo
- J2ME MIDP 2.0
- Bluetooth i USB
- 5 MB de memòria interna
- Ranura microSD
- Autonomia de 220 minuts en conversa i 340 hores en espera
- Pes de 110 grams
- Dimensions 101×49,9×17,1 mm.



Em surt per uns 70 euros, així que creo que ja tinc substitut per al meu Smartphone fins que pugui comprar el iPhone. A més, és McLaren - Mercedes - Vodafone XD

* Així comença la "guia de l'autoestopista galàctic". És una mena d'homenatge :)

15/1/07

"Mono" de F1

No recordo exactament quan vaig començar a veure les carreres de F1. Hauria de ser a principis dels 90, perquè tinc gravada en la retina la imatge de l'accident que va causar la mort de Ayrton Senna el 1993, la mateixa temporada que va avançar a 5 cotxes en la primera volta en el circuit de Donington Park (web oficial - wikipedia). La segueixo (més o menys fidelment) des de llavors.

El cas és que segueixo McLaren com qui segueix un equip de futbol des de fa anys, amb l'esperança que el meu equip favorit guanyi alguna cosa i amb la fe dipositada en Pedro Martínez de la Rosa. Va arribar Fernando Alonso a McLaren i em vaig fer a la idea que seria com l'equip SEAT i que correrien amb el 124 de El Vaquilla

Fos com fos, un xaval de 21 anys li ha robat el lloc a De la Rosa, que ha quedat com pilot de proves. És Lewis Hamilton, el primer pilot negre de la F1 (és curiós que això sigui notícia :/). Alonso i Hamilton conduiran els MP4-22 que s'han presentat aquesta tarda en la Ciutat de les Arts i de les Ciencies de València (llegir en valencià, no en català).

Què bonics que són. Correran igual de bé? Hauran de plantar cara als V8 de 2398cm3 i 32 vàlvules de Ferrari (si Kimi Räikkönen no se'ls carrega abans XD).

Caldrà esperar a març per a veure'ls en acció. Tinc mono!

PS: Demà surten a la venda els polos, samarretes i altre merchandising de McLaren. Jo vull un que posi "de la Rosa". Si no en tenen, m'encarregaré de promoure una conspiració mundial perquè els fabriquin amb el seu nom estampat XD

9/1/07

Per fi iPhone!!!

Suena: Alien Sex Fiend - Gothic Erotica


Per fi a vist la llum l'Apple iPhone!



* Fins a 8GB de disc dur
* Mòbil GSM/GPRS/EDGE (SMS - MMS) quatribanda
* iPod Video !!!
* Càmera 2Megapixels
* WiFi (802.11b/g!!!!)
* Bluetooth
* Pantalla tàctil de 3.5'' (320 by 480 at 160 ppi) multitouch sense llapisos !!!
* La pantalla gira (vertical o apaisada) automàticament
* Mac OS X + Safari + Mail !!!



En vull un! Ja! M'he emocionat :_)

PS: En venda HP iPAQ h6340 molt bé de preu

5/1/07

Alguna cosa estàvem fent bé...

Sona: Terminal Choice - Castles in the Sky

...quan fa un any vam començar amb la primera edició del Postgrau de Desenvolupament d'Aplicacions Mòbils de la Fundació Politècnica de Catalunya. En aquell moment vam decidir basar bona part del temari en (Java 2 Micro Edition), fent una forta aposta per una tecnologia que poca gent coneixia, de la que gairebé no hi havia documentació i per a la que hi havia molt poc d'implementat.

Un any més tard, amb la segona edició ja començada i amb nous estudiants, es confirma que l'aposta que vam fer va ser encertada. Google ha optat per desenvolupar en J2ME el seu client de Gmail per a PDA
i telèfons mòbils, Google maps també té un client similar i ara, el programa de P2P més extés al món, eMule llença un Mobile eMule.

Mobile eMule no és un eMule per al mòbil, sinó una aplicació J2ME que permet controlar l'eMule d'un ordinador remot des del telèfon mòbil. Alguna cosa estàvem fent bé quan "els grans" opten per la mateixa tecnologia que vam escollir nosaltres.

4/1/07

Drets d'autor a Blogger

Sona: Malice Mizer - Beast of Blood

Mentre escrivia l'últim post, Blogger m'ha fet acceptar una nova llicència si volia congar fotografies. La llicència que he acceptat és la de Google Picasa (i si vosaltres heu pujat fotos en l'últim mes, segurament també l'haureu acceptat.

Acceptar la llicència de Picasa implica perdre qualsevol tipus de dret sobre les fotografies que es pugin, així que potser no us interessi fer ús del servei de fotografies de blogger, sinó publicar-les fos (com flickr) per a no perdre els drets sobre elles.

L'amic Ludo (Marc Alier) dóna més informació sobre Picasa i a la gestió de drets d'autor en aquesta entrada del seu blog.

Velles aficions

Suena: Sisters of Mercy - Temple of Love

Aquesta grip que em va deixar a casa a cap d'any m'ha fet recuperar velles aficions. La grip és com una tarda de pluja quan ets petit: recuperes joguines velles.

En el meu cas, la joguina recuperada ha estat el gran videojoc "Need for Speed Underground 2", aka "El videojuego más tunning", que no sé perquè seguia instla·lat al meuordinador. Us deixo unes imatges dels meus cotxer per a fer-vos enveja.

I direu: "Què fas tu, tant que critiques als garruls dels tunning, jugant a això? Doncs bé, la única justificació que hi trobo és que sóc de Viladecans, Baix Llobregat Sur.

Només Gavà ens separa del "neng" de Castefa. Vaja, que a l'interior del meu ésser també tinc un punt garrulillo!

Justificacions de banda, m'ho estic passant tant bé que m'he comprat un volant amb els seus pedals, el seu canvi de marxes i el seu fre de mà per a fer trompos. Kit compet. Igual fins i tot aconsegueixo el Need for Speed Carbono, a veure què tal. Demà penjaré algunes fotos de com ha quedat el trasto.